Tenim coneixements de S’Agaró des de l’arribada dels romans, després de trobar restes arqueològiques en algunes viles d’aquest paratge, on es dedicaven al cultiu i pasturatge. No obstant, la rellevància de l’indret comença quan l’empresari Josep Ensesa Pujades va rebre el 1916, com a pagament d’un deute, un tros de terra a la deserta platja de Sant Pol. Van passar els anys abans que el seu fill Josep Ensesa Gubert comencés a sentir predilecció pel lloc. La ciutat residencial de S’Agaró està íntimament lligada a la seva personalitat.
L’origen es remunta a l’any 1924, època en què el turisme era inexistent i no s’esperava l’èxit que adquiriria aquest sector. En aquest any s’inicien les obres de Senya Blanca, on viuria el Sr.Josep Ensesa.
La família Ensesa juntament amb els arquitectes Rafael Masó, Francesc Folguera i Adolf Florensa van ser en diferents etapes impulsors i artífexs d’aquesta ciutat jardí residencial, amb un cert estil aristocràtic “noucentista” i que va ser el primer referent de la Costa Brava. La idea era construir un poble català utilitzant peces d’artesania popular.
Al projecte, se li va nomenar S’Agaró a raó de un petit rierol sec “Agaró” que discorria en el racó de llevant a la platja de Sant Pol.
Després va néixer l’emblemàtic Hostal de la Gavina, amb tan sols onze dormitoris, projecte que va sofrir diverses transformacions al llarg dels anys fins a l’any 1953 que es va convertir a l’hotel de cinc estrelles gran luxe.
Finalment es van acabar les obres amb la construcció de la piscina Garbí al 1967.
Per donar a conèixer S’Agaró, en els seus inicis es programaven regularment campanyes d’atracció destinades al gran públic. Es va impulsar la publicació de la Revista de S’Agaró, com a reflex dels esdeveniments socials que se celebrarien a la nova ciutat-jardí. S’organitzaven excursions des de Barcelona i Girona, concursos de sardanes, regates de vela i motonàutica, concursos hípics i campionats de tennis. Més endavant es va tornar de caràcter més selectiu, amb recepcions, sopars de gala i festes glamuroses, entre les quals destaquen els concerts d’estiu a l’aire lliure.
La burgesia es va llançar amb ganes de tenir la seva casa a S’Agaró i aquest es va convertir en un lloc de prestigi per a la societat.
El veïnat de Sant Pol, modern nucli turístic davant la badia del seu nom, s’urbanitzà sobretot a partir del 1920. Al lloc destaquen una torre modernista de la fi del segle XIX, la Casa Estrada o Torre de les Punxes, i dos xalets noucentistes, la Casa Domènech-Girbau, de Josep Goday , i la Casa Casas, de R. Masó i Valentí .
A principis del segle passat els llaüts dels pescadors i els seus pertrets ocupaven gairebé per complet la platja de Sant Feliu, així que la de Sant Pol -apartada i gairebé verge- es va convertir en la platja del poble. Aleshores diverses famílies de pescadors de L’Escala acampaven en la sorra mentre durava la campanya d’estiu i els burgesos de Sant Feliu venien a comprar-los el peix fresc. Donava gust veure la platja sense tanta arquitectura… solament destacaven “les punxes” de la casa de Pere Màrtir Estrada (que havia mantat construir el palauet amb nou afilades torres, una per cada fill), finals del s. XIX, la de Domènech-Girbau (1910), al costat d’ella, la casa Casas (1915-16), d’estil senyorial, que constitueixen un excel·lent exemple d’evolució d’estil arquitectònic modernista a noucentista, i els Banys de s’Agaró, la qual cosa seria el germen del primer “beach club” de la Costa Brava.
Situada en una extensa badia de gairebé 1 km de longitud, la platja de Sant Pol és una llarga platja d’ambient familiar que compta, entre els seus atractius, amb un bell patrimoni arquitectònic i també natural.
Des del punt de vista natural la Platja de Sant Pol ofereix un excel·lent estat de conservació, amb una zona de dunes protegida que té el seu propi ecosistema.
NEGOCIS ASSOCIATS
